Fent Camí

Sempre m'han agradat els Quaderns de Viatge. N'he començat molts i no n'he acabat cap, potser are n'és l'ocasió.
M'agrada escriure, m'agrada pintar i també m'agrada viatjar.
Per grans viatges a països exòtics, les circumstàncies no em son favorables, però com que la vida en sí no és res mès que un viatge en el que tots fem el nostre camí, m'he decidit a començar aquest quadern en el que intentaré plasmar-hi el que em salti a la vista. No en và, fa anys que em passejo per la meva ciutat, Barcelona, mirant-me-la amb ulls de foraster...una mirada que m'ha dut més d'una agradable sorpresa.

dilluns, 24 d’agost del 2009

Beget

La Torre del Rellotge (Beget)


Beget, a l'Alta Garrotxa, és un poblet partit per la riera d'Oix. Les cases majoritariament de pedre estan ben conservades i les que han restaurat ho han fet amb cura.
Hi ha un pont d'un sol arc que uneix els dos cantons de poble.
La riera compte amb basses en la que s'hi pot banyar a l'estiu.

dilluns, 15 de juny del 2009

Segovia

Iglesia de San Martín




Calle Juan Bravo


Calle San Frutos



Plaza de San Geroteo




Barrionuevo





Plaza del Azogüejo
Castilla siempre me ha gustado por la inmensidad de sus cielos y campos, de los que alguna vez he tomado apuntes. Pero esta es la primera ocasión en que, aprovechando el Simposio de Acuarela que se celebraba en Segovia, me he decidido a pintar en una de sus ciudades.
Ha sido una experiencia inolvidable. Doscientas personas pintando en la calle emociona. Es otra manera de viajar, de hacerte tuyo un lugar.




dimarts, 24 de març del 2009

Formentera


A Formentera només hi vàrem estar un dia pel que vem agafar un cotxe per recorre-la i no vaig pintar. Encara queden cales amb encant i platges sense ciment però menys de les que creia. M'ha sorprés la quantitat d'urbanitzacions i cases aillades que hi han construides, la majoria de molt mal gust i d'un estil que no te res a veure amb les cases de pagés originals de l'illa.
Sort que a finals d'hivern no hi ha gairebé turisme i l'arribada de la primavera va omplir els camps de flors de tota mena, destacant-ne les orquidees que n'hi havia arreu.
Les sargantanes són una espècie protegida. N'hi ha que son exclussives de l'illa i canvien de color segons l'indret on es troben.

dilluns, 23 de març del 2009

Eivissa


























Després de 40 anys he tornat a Eivissa. Ha estat l'última setmana d'hivern però les temperatures i la manca de vent eren més pròpies de finals de primavera.
Hem fet estada a Es Canar, una de les cales del nord de Santa Eulària des Riu. El darrer apunt mostra una part de la cala i un troç de l'illot que li dona nom. Està fet des del bar on preniem cafè cada matí.
Les notes tercera i quarta són reflexes al petit moll des Canar. Les aigues eren tant transparentes que es veien al fons les cordes que varaben la dotzena de baques que hi havien. Al sisé apunt, a més a més dels reflexes, s'hi veu el petit embarcador.
A la part oest de l'illa, ens va agradar molt Cala d'Hort des d'on vaig fer l'apunt dels illots d'Es Vedrà i Es Vedranell (apunt sisé).
La primera posta de sol està feta a Cap des Falcó i la segona a Cala Salada. Cada dia, a s'hora baixa, anàvem a veure la posta de sol a una cala diferet. Un ritual que deseguida ens vem adonar que seguia gent de tota mena i edat. És agradable que hi hagi persones que gaudexin d'aquest espectacle.
Altres indrets que em van agradar són Plages de Compte i Es Pou des Lleó, cala solitaria amb cavorques a banda i banda.
Malgrat que tots els apunts són mariners, els desplaçaments en cotxe per l'illa ens mostraren uns paisatges meravellosos, plens de flors de tota mena i de les seves cases de camp blanques i geométriques. Per questions de comoditat, d'aquests paisatges n'hem fet fotografies.
Sembla ser que just arribar nosaltres, el camp va eclosionar en una catifa florida que els illencs atribuien a les abundants i anòmales plujes de l'hivern.
Una de les coses que ens ha fet disfrutar més de l'estada ha sigut que no hi havia pràcticament turisme, amb moltes instal·lacions hotel·leres i botigues de souvenirs tencades, o sigui: calma, tranquilitat, silenci.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Llevantada de Nadal a Barcelona














Per Nadal va fer un dia clar i seré però per Sant Esteve va entrar una llevantada de les que fan época. Va afectar tota la costa catalana provocant destroces arreu. La gent dels pobles de mar no recordaben una llevantada com aquesta des dels anys cinquanta.....
Aquestes fotografies estan fetes el dia 27 de desembre al passeig marítim de la Barceloneta. Malgrat semblar fotografies en blanc i negre son en color. Era al migdia i el vent feia que l'aigua del mar et mulles com si fos pluja.

divendres, 5 de desembre del 2008

Le chat intrepite


A primers de novembre, passejant per un carrer de Narbone, vem trobar aquest gat que anava de punta a punta del cartell sense sapiguer per on baixar. Malgrat haver-hi un gran nombre de gent mirant-se'l, ningú és va atrevir a baixar-lo.