Fent Camí

Sempre m'han agradat els Quaderns de Viatge. N'he començat molts i no n'he acabat cap, potser are n'és l'ocasió.
M'agrada escriure, m'agrada pintar i també m'agrada viatjar.
Per grans viatges a països exòtics, les circumstàncies no em son favorables, però com que la vida en sí no és res mès que un viatge en el que tots fem el nostre camí, m'he decidit a començar aquest quadern en el que intentaré plasmar-hi el que em salti a la vista. No en và, fa anys que em passejo per la meva ciutat, Barcelona, mirant-me-la amb ulls de foraster...una mirada que m'ha dut més d'una agradable sorpresa.

dilluns, 23 de març de 2009

Eivissa


























Després de 40 anys he tornat a Eivissa. Ha estat l'última setmana d'hivern però les temperatures i la manca de vent eren més pròpies de finals de primavera.
Hem fet estada a Es Canar, una de les cales del nord de Santa Eulària des Riu. El darrer apunt mostra una part de la cala i un troç de l'illot que li dona nom. Està fet des del bar on preniem cafè cada matí.
Les notes tercera i quarta són reflexes al petit moll des Canar. Les aigues eren tant transparentes que es veien al fons les cordes que varaben la dotzena de baques que hi havien. Al sisé apunt, a més a més dels reflexes, s'hi veu el petit embarcador.
A la part oest de l'illa, ens va agradar molt Cala d'Hort des d'on vaig fer l'apunt dels illots d'Es Vedrà i Es Vedranell (apunt sisé).
La primera posta de sol està feta a Cap des Falcó i la segona a Cala Salada. Cada dia, a s'hora baixa, anàvem a veure la posta de sol a una cala diferet. Un ritual que deseguida ens vem adonar que seguia gent de tota mena i edat. És agradable que hi hagi persones que gaudexin d'aquest espectacle.
Altres indrets que em van agradar són Plages de Compte i Es Pou des Lleó, cala solitaria amb cavorques a banda i banda.
Malgrat que tots els apunts són mariners, els desplaçaments en cotxe per l'illa ens mostraren uns paisatges meravellosos, plens de flors de tota mena i de les seves cases de camp blanques i geométriques. Per questions de comoditat, d'aquests paisatges n'hem fet fotografies.
Sembla ser que just arribar nosaltres, el camp va eclosionar en una catifa florida que els illencs atribuien a les abundants i anòmales plujes de l'hivern.
Una de les coses que ens ha fet disfrutar més de l'estada ha sigut que no hi havia pràcticament turisme, amb moltes instal·lacions hotel·leres i botigues de souvenirs tencades, o sigui: calma, tranquilitat, silenci.

2 comentaris:

M. Antònia ha dit...

M'agraden molt aquestes aquarel·les. Felicitats

rjoynerartworks ha dit...

Theresa,
thanks for you recent comments and for following my blog.
I really like the seascape with the boat.
Best Wishes....