Fent Camí
Sempre m'han agradat els Quaderns de Viatge. N'he començat molts i no n'he acabat cap, potser are n'és l'ocasió.
M'agrada escriure, m'agrada pintar i també m'agrada viatjar.
Per grans viatges a països exòtics, les circumstàncies no em son favorables, però com que la vida en sí no és res mès que un viatge en el que tots fem el nostre camí, m'he decidit a començar aquest quadern en el que intentaré plasmar-hi el que em salti a la vista. No en và, fa anys que em passejo per la meva ciutat, Barcelona, mirant-me-la amb ulls de foraster...una mirada que m'ha dut més d'una agradable sorpresa.
M'agrada escriure, m'agrada pintar i també m'agrada viatjar.
Per grans viatges a països exòtics, les circumstàncies no em son favorables, però com que la vida en sí no és res mès que un viatge en el que tots fem el nostre camí, m'he decidit a començar aquest quadern en el que intentaré plasmar-hi el que em salti a la vista. No en và, fa anys que em passejo per la meva ciutat, Barcelona, mirant-me-la amb ulls de foraster...una mirada que m'ha dut més d'una agradable sorpresa.
dimecres, 12 d’octubre del 2011
Narbona
Claustre de la Catedral
Des de la llera del canal de la Robine
Narbona és una ciutat a la que m'agrada anar-hi sovint. Aquesta vegada hi he anat exclusivament a pintar ja que hi havia una trobada dels Aquarel·listes de Girona amb els Aquarellistes de l'Aude.
Va ser una trobada molt interessant i es va pintar força malgrat la tramuntana que feia que ens va obligar a arraserar-nos, pel matí al Claustre de la Catedral i per la tarda a la llera del canal de la Robine.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Unos trabajos preciosos!
Has tratado las luces con mucha delicadeza, me gusta mucho.
un abrazo
me encanta la SEGUNDA teresa.
Un abrazo
Gracias Pedro y Susana, pintar en la calle y con tramuntana es divertido pero......
Estabas en Narbona, el doce de octubre? Yo estaba en "Le Conflent"!
Tu cuaderno tiene mucho misterio y me gusta! Quizás por ello!
Gracias Joshemari, tu siempre animando.
Hola, Teresa! a mí también me gusta mucho Narbonne. Conozco los dos rincones que has pintado, me gustan!
Y esos encuentros con los acuarelistas de ddiferentes sitios de lo mejor, ¿ no? muy enriquecedores.
Un abrazo.
Beni.
Publica un comentari a l'entrada